Tot i que a primera vista el terme custòdia del territori pot semblar estrany o bé associar-se a la idea de vigilar o controlar alguna cosa, si segueixes llegint veuràs que el sentit real és el de respectar, conservar i tenir cura del territori.
 

L’essència de la custòdia del territori és el treball conjunt de nombroses persones, procedents de col·lectius diferents, vers un objectiu comú. Per això el teu suport és essencial. Pots col·laborar amb la custòdia del territori de maneres diverses: visita la secció Implica’t i tria la que més t’agradi o convingui.

Què és la custòdia del territori?
Un conjunt d’instruments que utilitzen organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets i que requereix la col·laboració dels propietaris d’aquests indrets.

Per què és necessària la custòdia del territori?
Conservar els beneficis que ens aporten els espais naturals (aigua, aliments i molts altres), mantenir els paisatges i el patrimoni cultural que tant estimem, i aturar la pèrdua d’espècies animals i vegetals són reptes que està afrontant la humanitat des de fa temps i que s’han traduït en lleis internacionals i nacionals. Que aquests reptes es facin realitat depèn de tothom, no només dels governs i les administracions públiques. La custòdia del territori és un instrument per afrontar aquests reptes des de la societat.

Qui aplica la custòdia del territori?
Les organitzacions que utilitzen els instruments de custòdia del territori s’anomenen genèricament entitats de custòdia del territori i no tenen ànim de lucre. Poden ser privades (associacions i fundacions que representen la ciutadania compromesa amb la conservació de la natura i el paisatge), o públiques, normalment administracions locals (ajuntaments, consorcis, etc.) i òrgans de gestió d’espais naturals protegits.

On s’aplica la custòdia del territori?
En finques o espais d’arreu del territori que tinguin un interès especial per la fauna, la flora, el paisatge o el patrimoni cultural que acullen o que podrien acollir si s’apliquessin les mesures adequades. Aquests indrets poden ser forestals, agraris, fluvials, marins o fins i tot urbans.

Solen ser finques de propietat privada, tot i que els instruments de custòdia també s’utilitzen en terrenys que pertanyen a ajuntaments i a altres administracions públiques.

Les finques on s’aplica la custòdia del territori poden estar fora d’espais naturals protegits legalment o bé dins; en aquest segon cas, la custòdia del territori complementa la protecció amb compromisos voluntaris que van més enllà de la normativa.

Com es porta a la pràctica?
A la pràctica, la custòdia del territori es concreta en pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys que es volen conservar. Aquests pactes, que es plasmen en els documents anomenats acords de custòdia del territori, estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el medi natural i el paisatge de les finques.


Algunes dades
Catalunya és un país ric en biodiversitat. La meitat de les espècies conegudes a la península Ibèrica i més d’una tercera part de les espècies europees de la majoria de grups zoològics es troben a Catalunya.

Al nostre territori hi ha 94 hàbitats d’interès comunitari, és a dir, el 47% dels tipificats per la Unió Europea. A més, podem trobar 817 espècies autòctones de molses, (el 81% de les espanyoles i el 48% de les europees). També acollim el 38% d’ocells i el 47% de mamífers presents a Europa.

Catalunya també és un país de boscos: el 60% de la superfície és forestal i el 50% del total de Catalunya és arbrat; l’extensió del bosc a casa nostra és comparable a la dels països nòrdics més forestals. D’aquesta superfície forestal, un 80% és privada.

El bosc serveix de reservori tant de plantes com d’animals. Al nostre país hi ha una gran varietat d’ecosistemes forestals: des dels ambients eurosiberians, localitzats sobretot al Pirineu i al Prepirineu (com les rouredes i les fagedes), fins als ambients mediterranis (com els alzinars i les pinedes de pi blanc). La preservació del bosc mediterrani garanteix la pervivència d’aquest valuós patrimoni vegetal.
 

Us recomanem que feu un cop d'ull al següent vídeo, editat per Fundación Biodiversidad, on s'explica la història d'en Juan Domínguez Pastor, un personatge fictici, procedent d'una família d'agricultors que, generació darrere generació, han ampliat la seva activitat econòmica sense tenir en compte els impactes negatius que produïen al medi ambient. La voluntat d'en Juan és la de treballar cap a una finca més sostenible. Per aquest motiu contacte amb una entitat de custòdia perquè l'ajudi a assolir els seus objectius.