Tot i que a primera vista el terme custòdia del territori pot semblar estrany o bé associar-se a la idea de vigilar o controlar alguna cosa, si segueixes llegint veuràs que el sentit real és el de respectar, conservar i tenir cura del territori.
L’essència de la custòdia fluvial és; generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a rius i zones humides, però també de les administracions competents, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.
Què és la custòdia fluvial?
D'acord amb els rius i les zones humides és tenir cura dels rius i les zones humides, realitzar una gestió sostenible dels recursos, no embrutar els ecosistemes, preservar els elements culturals i les activitats tradicionals, mantenir els hàbitats; en definitiva, conservar el que no volem perdre.Perquè la natura, la cultura, i el paisatge són patrimoni de tots.La custòdia fluvial és un compromís amb les generacions actuals i futures.
Per què cal protegir rius i zones humides?
El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades.
Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.
Com es pot fer custòdia fluvial?
Es pot fer custòdia fluvial mitjançant acords o convenis de gestió, concessions i autoritzacions per a la conservació o per contractes de serveis, entre d'altres.
Alguns exemples d'accions i estratègies de custòdia fluvial són la gestió d'espais, les adopcions de riu, la promoció d'àrees protegides i la promoció de tècniques de pesca sostenible
Qui pot fer custòdia fluvial?
Entitats, propietaris, ajuntaments... tothom. Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament( de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’un entitat, per un o més òrgans de l’administració pública competent, i en ocasions, també per persones a títol individual
Les entitats de custòdia fluvial són entitats membres de la Xarxa de Custòdia del Territori que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.
Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.
Les administracions competents poden donar suport i col•laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són: Agència Catalana de l'Aigua, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Consells Comarcals, Consorcis Municipals i Ajuntaments
Les entitats de custòdia fluvial, a través del voluntariat, acosten la ciutadania als rius i les zones humides.
Les entitats i administracions poden fer custòdia fluvial col·laborant en la gestió dels espais riberencs i aquàtics del seu municipi.
Les entitats i propietaris tenen acords de custòdia fluvial per a conservar i restaurar els valors naturals de finques privades.
Algunes dades
Els hàbitats de ribera, especialment la seva vegetació, tenen una gran importància en la millora de la qualitat fisicoquímica i biològica de l’aigua, proporcionen refugi i recursos a una gran varietat d’espècies i són un element essencial en la conservació de la biodiversitat.
Entre les diverses tipologies de vegetació de ribera del nostre país, destaquen les vernedes, salzedes i freixenedes, pròpies de les contrades més fresques i humides, els alocars, característics de torrents i rambles mediterrànies, els tamarigars, comuns a sòls salins i vora mar, i els prats de dall, afavorits per l’activitat humana sostenible en microclimes humits.