Tot i que a primera vista el terme custòdia marina pot semblar estrany o bé associar-se a la idea de vigilar o controlar alguna cosa, si segueixes llegint veuràs que el sentit real és el de respectar, conservar i tenir cura del territori.

Per tal de definir què és la custòdia marina s’ha partit de la definició que ja existeix sobre la custòdia terrestre, consensuada i acceptada per la Xarxa de Custòdia del Territori, i s’ha adaptat per a l’àmbit marí.

En aquest procés cal posar de manifest una idea clau: la inexistència de la propietat privada en el medi marí, peça clau en la custòdia en el medi terrestre. Això porta a que cal redefinir els "propietaris" i considerar com a interlocutors de les entitats de custòdia marina a les administracions amb competències i els col·lectius d'usuaris que utilitzen aquest espai

Què és la custòdia marina?

D'acord amb el mar és tenir cura del mar, realitzar una gestió sostenible dels recursos marins, no embrutar els ecosistemes, preservar els elements culturals i les activitats tradicionals, mantenir els hàbitats; en definitiva, conservar el que no volem perdre.Perquè la natura, la cultura, i el paisatge són patrimoni de tots. La custòdia marina és un compromís amb les generacions actuals i futures.

Aquesta reflexió dóna com a resultat que la custòdia marina és una estratègia que intenta generar la responsabilitat dels organismes competencials i dels usuaris del medi marí en la seva conservació i el bon ús dels seus recursos naturals, culturals i paisatgístics.
Dins d'aquesta definició hi tenen lloc multitud de projectes, però cal tenir en compte les premisses generals de la custòdia del territori per considerar aquests projectes com a custòdia marina:

• La promoció del projecte ha d'anar a càrrec d'una entitat de custòdia, és a dir una organització sense ànim de lucre, pública o privada, que utilitza les eines que ofereix la custòdia per conservar els valors naturals, culturals o paisatgístics d'un espai determinat.
• La custòdia és un procediment d'acord voluntari.
• Els acords assolits han de contribuir de forma tangible a la conservació dels valor naturals.


Opcions per a la custodia marina

Àrees de custòdia  marina

Una àrea de custòdia marina és aquella superfície de domini públic maritim gestionada directament per una entitat de custòdia, de forma total o bé compartida amb l'administració competent, entenent com a entitat de custòdia les entitats nolucratives, els col·lectius d'usuaris o els ens locals.

En una àrea de custòdia marina sempre hi participa una administració competent,  ja que ha de legitimar a l'entitat de custòdia per gestionar aquell espai marí a través d'algun document. La diversitat d'entitats de custòdia, el repartiment de competències entre nombroses d'administracions competents i l'existència de nombrosos documents legals, ens fa parlar de diferents possibilitats per les àrees de custòdia marina.


Accions de custòdia marina

La promoció d’Àrees Marines Protegides, la millora de les tècniques de pesca, la congestió de la pesca o la promoció del busseig i la pesca recreativa sostenible són algunes de les accions de custòdia marina que duen a terme les entitat de custòdia amb l’objectiu de generar la responsabilitat da les administracions amb competència i sobretot dels usuaris del medi marí i afavorir així la seva conversació.


Qui pot fer custòdia fluvial?

Un ajuntament pot promoure accions de conservació en el litoral del seu municipi, com per exemple habilitar zones de fondeig ecològic per protegir els herbassars de fanerògames marines.

Una entitat de custòdia i els pescadors d'una zona poden arribar a un acord pel qual els pescadors es comprometen a canviar els instruments de pesca amb l’objectiu de reduir el número de captures accidentals de tortugues i ocells.

Com els drets de tala de boscos madurs dels Pirineus, una entitat de custòdia pot adquirir drets de pesca d’una determinada espècie amb la finalitat de no executar-los, evitant d'aquesta manera la captura d’un part de la població.

Un ajuntament, una confraria de pescadors o una entitat de conservació poden actuar com a entitat de custòdia marina i dinamitzar els passos necessaris per crear una àrea marina protegida en la seva zona d’actuació. En el cas d’aconseguir la protecció, el següent pas serà formar part de l’òrgan de gestió de la nova zona protegida.

L’administració pesquera pot arribar a acords amb els mateixos pescadors, a través de les confraries, per la gestió compartida de determinats recursos pesquers amb l’objectiu de millorar-ne la població i l’explotació. O bé acordar l’autogestió, és a dir, la gestio total d’un recurs per part del sector pesquer.