"Fes reviure el Ripoll!". Fem tornar els animals al riu

Foment de fauna al Ripoll, segona fase
El projecte “Fes reviure el Ripoll”, iniciat el 2009, s’ha centrat fonamentalment en la recuperació de la vegetació de ribera d'un tram d'uns 500 metres de longitud del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. Un cop finalitzada aquesta fase del projecte el juliol de 2011, l'ADENC (entitat promotora) ha iniciat una segona fase per fomentar l’establiment de la fauna pròpia dels nostres rius. Durant el 2012 es desenvoluparan actuacions per tal de facilitar i potenciar l’establiment de les comunitats faunístiques pròpies. Es tracta de crear els ambients biòtics i abiòtics que puguin acollir aquesta fauna. Les actuacions estaran dirigides a la potenciació de les poblacions d’amfibis, rèptils, peixos i aus. Per aquesta nova fase del projecte de recuperació ecològica del Ripoll comptem també amb la participació del voluntariat que fins ara l’ha fet possible i amb el suport de l'Obra Social d'Unnim Caixa.

Amfibis, peixos i tortugues. Recuperem basses temporals i construïm un petit gorg.
Les poblacions d’amfibis i rèptils pateixen un declivi molt preocupant a nivell mundial. Les accions encaminades a la conservació i potenciació de les seves poblacions són doncs prioritàries. Els amfibis també tenen un paper molt important en el control de les poblacions d’insectes, els quals constitueixen la seva font principal d’aliment. En el tram de riu objecte del nostre projecte (entre el gual de Sant Vicenç de Jonqueres i el molí de l'Amat) o bé manquen les basses temporals on els amfibis puguin criar a la primavera, o bé les que hi ha estan plenes de sediments. Els peixos i els crancs de riu, que són forts competidors i depredadors dels amfibis, no poden sobreviure en basses que tinguin aigua amb caràcter temporal. Per aquest motiu, el projecte preveu recuperar 5 basses temporals, buidant clots ja existents, allunyades del curs principal i de poca fondària. Aquestes basses s’ompliran amb l’aigua superficial de les crescudes i amb l’aigua subterrània en les èpoques en què el nivell freàtic sigui més alt. Els talussos d’aquests basses s’envoltaran de vegetació herbàcia i arbustiva per fer-les atractives als amfibis. Els peixos i les tortugues estan sotmesos als efectes de les crescudes, ja que són arrossegats per la força de l’aigua. Molts moren també degut a l’elevada càrrega contaminant de l’aigua, ja que quan plou de manera intensa les estacions depuradores no poden absorbir tota la càrrega d’aigua i n’aboquen una part sense depurar directament al riu. Al riu manquen gorgs laterals, connectats al curs central que actuïn de refugi durant les avingudes d’aigua.
Amb tècniques de bioenginyeria es construirà un petit gorg en una zona d’inflexió entre dos meandres. Aquest gorg consistirà en un petit braç mort, orientat d’esquena al corrent. Al fons del gorg s’hi plantaran helòfits (plantes que tenen les arrels i la base de la tija submergides en l'aigua) per a potenciar la funció d’amagatall i alentiment del corrent. Aquest gorg servirà de refugi pels peixos durant les crescudes moderades del cabal del riu.

Ocells i ratpenats. Caixes niu.
Pel que fa als ocells, el projecte contempla de construcció i instal·lació de caixes niu per potenciar la nidificació d’ocells insectívors, principalment mallerengues, però també per xot, un petit mussol. D'aquesta manera cobrim l'espectre d'aus diürnes i d'aus nocturnes. També està prevista la col·locació de caixes-niu per ratpenats, un altre grup faunístic protegit i amb un paper significatiu en el control d'insectes.

Apadrinament de parcel·les i possibilitats de participació
En aquesta segona fase caldrà comptar de nou amb el paper destacat del voluntariat ambiental i de les més de 30 entitats que donen suport al projecte, ja sigui per recuperar les basses temporals, per adequar la vegetació d'aquestes basses o del gorg, o per instal·lar les caixes niu, a més de vetllar pel manteniment de la vegetació plantada en els dos anys i mig d'execució de la primera fase.
A més d'aquestes accions de voluntariat, individualment o corporativament hi ha una via de suport econòmic consistent en l'apadrinament, amb 15 euros, d'alguna de les 1000 parcel·les en què simbòlicament s'ha dividit aquest tram del Ripoll. Amb aquestes aportacions es contribueix al finançament del projecte, a les tasques de difusió i a l'organització de les activitats.